Avui parlarem sobre la diferència entre la parla i el llenguatge, ja que tots dos són conceptes que estan relacionats, però són diferents:

 

QUÈ ÉS LA PARLA?

 

La parla és l’acte físic i individual que ens permet produir els sons que formen les paraules per comunicar-nos. Fem referència a l’articulació, la fluïdesa i la veu.

 

• Articulació: és la manera en què movem la llengua, els llavis i altres òrgans bucofonadors per produir els sons de manera correcta.
• Fluïdesa: és la capacitat de produir un discurs amb ritme i sense interrupcions.
• Veu: és el so que produïm al parlar, generat per les cordes vocals.

 

QUÈ ÉS EL LLENGUATGE?

 

El llenguatge és un sistema més ampli que la parla. Es tracta del conjunt de regles que utilitzem per comunicar. Però no sempre necessita la parla perquè també podem comunicar-nos mitjançant el llenguatge escrit o fins i tot signes. El llenguatge està format per diferents àrees:

 

• Llenguatge expressiu: és la capacitat d’utilitzar paraules, frases i oracions per comunicar el que volem expressar.
• Llenguatge receptiu: es refereix a la nostra capacitat d’entendre el que els altres diuen. És a dir, comprensió de paraules, frases, preguntes, etc.
• Semàntica: és l’estudi del significat de paraules i com les combinem per donar sentit a les nostres oracions. Ell llenguatge no només consisteix a tenir molt vocabulari, sinó també saber utilitzar-lo correctament.
• Pragmàtica: fa referència a l’ús social del llenguatge, a com adaptem el que volem dir a diferents situacions.

 

Així doncs, com a petit resum podríem dir que la parla és l’eina i el llenguatge el contingut. Per visualitzar-ho una mica millor podem imaginar que enviem un missatge a algú. El llenguatge seria el missatge en si (el que volem transmetre), i la parla seria el medi que utilitzem per enviar el missatge (com ho diem en veu alta). Ambdós són essencials per a una comunicació efectiva, però no són el mateix.

Aquesta diferència és fonamental per a un logopeda, ja que pot haver-hi una persona amb problemes de parla (dificultats per articular certs sons) però tenir un llenguatge desenvolupat correctament. O al revés, pot tenir dificultats per estructurar una frase però articular tots els sons correctament.

Per exemple, el trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) afecta el llenguatge, però no sempre va acompanyat d’alteracions en la parla. En canvi, el trastorn dels sons de la parla (TSP) és una dificultat específica en la correcta articulació d’alguns sons. Altres alteracions inclouen la disfèmia (tartamudesa), que provoca interrupcions en la fluïdesa de la parla, i l’afàsia, una condició que afecta tant la comprensió com l’expressió del llenguatge, generalment com a conseqüència d’una lesió cerebral.